Case Study Methodology

Una bona aproximació al disseny computacional és començar a partir de replantejar-se l’eina. És el que, en un altre camp, el músic Mathew Herbert ha posat per escrit en el seu manifest.

La idea d’instruccions per generar formes és inherent a la història del disseny. Els programes tradicionals de CAD presenten una dicotomia entre l’entrada de geometria i la sortida de documentació gràfica (plànols acotats). El software generatiu trenca aquest binomi: descriure la forma és dibuixar-la.

En aquest context, el disseny computacional s’associa a imatges de geometria complexa per la seva facilitat per gestionar grans quantitats informació. L’últim llibre de John Maeda (The laws of simplicity) replanteja però, com els processos de disseny gestionen la complexitat.

L’exercici planteja la realització de les instruccions de generació de l’edifici, intentar descriure’l no només a partir de documentació gràfica sinó incorporar una successió de frases que descriguin els processos de formació de geometria i construcció.  En programació, l’analogia més propera seria la realització del pseudocodi d’un algoritme.

Un algoritme és un seguit de sentències que indiquen instruccions.

La gent del medialab-madrid té preparada una presentació molt didàctica sobre els pseudocodis.

En arquitectura, aquest treball s’ha filtrat tradicionalment a través de la col·laboració amb consultories de construcció o estructures.

Pensem, però, que en el panorama actual de democratització del coneixement i de les eines de disseny, és possible redefinir els límits disciplinars per incorporar aquest procès de racionalització al primer moment creatiu.

Un exemple d’aquesta tasca és el projecte realitzat per Toyo Ito i Masahiro Ikeda per al parc de relaxació de Torrevieja. Aquestes instruccions es podrien extendre fins als detalls constructius.

El format de la presentació serà digital.

La presentació hauria de contenir:

a. Imatges que serveixin per generar debat

b. Les instruccions de generació de la forma, la construcció, l’estructura de l’edifici.

c. Les maquestes, els models 3D i els redibuixats o variacions de la geometria seran igualment benvinguts.

Seria convenient instal·lar l’útima versió estable de Rhino i Grasshopper de cara a la segona meitat de la classe.

    • xavi santodomingo
    • 7/03/10

    hola folks

    he estat llegint l’ article de medialab-madrid.
    crec que està molt bé. crec que ens ajudarà molt amb això de trobar un pseudocodi del projecte.
    nomes una cosa: veig que hi ha diversos llenguatges de programació, i cada un deu ser un món… hi ha algun que ens serveixi especificament o millor que un altre al grasshopper? (espero no estar pixant fora de test). vull dir, quan ens veu explicar que amb el grasshopper ens podiem fer les nostres propies eines, entenc que s’ haurà de programar amb algun llenguatge especific.

    de moment això és tot. Pròxims dubtes d’ aquí no gaire.

    salut!

      • 101gbf
      • 9/03/10

      Hi ha una quantitat desmesurada de llenguatges de programació. Un dels factors clau per valorar un llenguatge és veure quin o quins paradigmes de programació permeten. Fins ara, Grasshopper només permet la programació de nodes a través de dos llenguatges del Framework .NET de Microsoft: C# (pronunciat com C Sharp) i VB (Visual Basic). El que té més tradició en el món de Rhino és VB. Ara bé, com que des de fa un o dos anys, han engegat un projecte per portar Rhino a Mac OSX, s’han vist obligats a introduïr un llenguatge multiplataforma a través del qual accedir a la funcionalitat del programa. Aquest llenguatge és Python: és senzill i molt expressiu, però d’execució lenta. En el nostre cas, aquesta última característica no hauria de ser un gran inconvenient. GH no incorpora encara la programació amb Python (falta molt poc) i quan ho faci serà en una variant IronPython. Si tot va bé, la quarta o la cinquena classe la dedicarem a fer una petita introducció a tot això a través d’un programa – llenguatge que no és cap dels anteriors, però que per aprendre a programar presenta moltes ventatges respecte ells: Processing (que en realitat està basat en Java).

  1. No trackbacks yet.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: